Els meus inicis a la web

Ja fa uns anys, quan vaig interessar-me per la creació de pàgines web, aquestes eren totalment estàtiques. És a dir, tota aquella informació que devia mostrar-se a l'usuari no estava en cap base de dades ni res semblant d'on obtindre-la sinó que devia estar explícitament al document que es mostrava pel navegador. Per tant, cada vegada que es volia actualitzar una pàgina web es devia editar el codi que contenia per realitzar les modificacions corresponents.

Aquest codi solia ser una barreja de tres llenguatges: HTML per descriure l'estructura de la informació al document a mostrar pel navegador, CSS per descriure la presentació de l'HTML i, en alguns casos, javascript per dotar la pàgina web de cert dinamisme una vegada carregada al navegador.

La primera pàgina web que vaig fer fou una que estava dins d'un CD on hi havia una recopilació discogràfica en format MP3 i permetia navegar pels discos, veure les lletres de les cançons i reproduir-les. Era completament estàtica, només funcionava amb el contingut d'aquest CD en concret i no podia ser aprofitada per a un altre diferent sense haver de modificar el codi font.

Després vaig col·laborar en les pàgines web que féiem els companys de la universitat. Inclús vaig crear la meua personal, no oferia res extraordinari, alguna noticia del que passava al meu entorn i algunes descàrregues de programes que algun amic o jo havíem fet, però m'aprofitava per practicar. Per actualitzar-la, com he explicat abans, calia modificar el codi font, la qual cosa era tediosa. Imagineu el que passaria cada vegada que, per exemple en una pàgina web de notícies, es volguera afegir una nova...

Va ser en aquest instant quan, sense adonar-me, em vaig començar a preocupar pel dinamisme a les pàgines web, volia saber com fer que el contingut d'una es poguera modificar sense haver d'editar el codi font. "No hi ha cap manera de fer que les notícies es publiquen a través d'un formulari o alguna cosa pareguda sense haver de modificar el codi font?" vaig preguntar al JailWebmaster. "Sí, hi ha llenguatges que permeten recuperar dades d'una base de dades i mostrar-les a les pàgines web, com per exemple PHP, però necessites tindre un servidor instal·lat per poder usar-lo." fou la seua resposta.

En aquells moments no em veia capaç d'instal·lar un servidor de PHP i la resta de programes necessaris (encara que després vaig descobrir que és realment senzill) però vaig descobrir uns programes que ho feien per tu automàticament. Aquestos instal·laven el servidor HTTP Apache per transferir pàgines web al client, l'intèrpret del llenguatge PHP i el servidor de bases de dades MySQL.

Usar PHP era d'allò més senzill. En un fitxer amb extensió php s'escrivia el codi en llenguatge HTML i, quan es necessitava informació de la base de dades o bé dinàmica (per exemple, l'hora actual), es ficava codi en llenguatge PHP. D'aquesta manera es podia construir qualsevol portal o aplicació web, només caldria tindre en compte el disseny de la base de dades, quantes pàgines devia tindre el portal i quina informació devia anar a cadascuna d'elles.

Practicar amb aquesta tecnologia m'agradava tant fins el punt que vaig començar a freqüentar alguns fòrums i altres pàgines web dedicades a ensenyar PHP i altres llenguatges de programació a la gent. Una de les vegades que vaig visitar un d'aquestos fòrums per buscar solució a un dels problemes que em podien haver sorgit intentant programar alguna coseta, vaig adonar-me que en una gran quantitat de posts s'anomenava una cosa que es deia Ruby on Rails. Vaig decidir buscar més informació sobre açò, potser descobrira coses noves. Vaig estar llegint al lloc web oficial i, com semblava interessant, el vaig descarregar per provar-lo.

Això de Ruby on Rails semblava estar bé, ja que en teoria permetia el desenvolupament d'aplicacions web d'una manera senzilla i sense haver d'escriure apenes. Però em donava la sensació que això era massa per a mi, els conceptes que introduïa, tals com MVC, ORM o Patrons de Disseny, em resultaven totalment desconeguts i em donava la sensació que passaria més temps aprenent nous conceptes que ficant-los en pràctica. També pensava que mai assoliria els coneixements de programació dels gurus que rondaven aquells fòrums i webs sobre llenguatges de programació. Així que vaig continuar trastejant amb PHP a la meua manera per veure fins on podia arribar.

continuarà...