Ja puc començar amb el codi...

Primer post des d'Irlanda... anem allà...

Una vegada identificades les característiques que ha de tindre el framework, tal i com ho vaig fer als posts anteriors, ja estic en condicions de començar a construir el meu propi. Si estàs interessat tu també pots construir el teu propi paral·lelament amb mi.

L'estructura d'aquest post i dels que vindran a continuació serà de la següent manera, o almenys tinc eixa intenció: a cada nou post tractaré un punt dels llistats al post anterior i intentaré convertir eixes explicacions teòriques en codi font. Si conforme vaig avançant en la construcció del framework em veig en la necessitat d'ampliar o modificar el contingut d'algun d'aquestos posts el que faré no serà escriure un nou post amb les noves modificacions o addicions sinó crear-ne un nou on diré que he afegit o modificat el contingut del post en qüestió i un enllaç al mateix.

Amb aquestes aclaracions prèvies ja puc continuar...

EDIT 29/01/2011

Oops... ara que pense encara no puc continuar... Em falta dir que el codi font que generaré correspondrà a una senzilla aplicació web d'exemple per a així veure que tot funciona correctament. En concret tractaré de crear un simple blog.

continuarà...

Característiques internes dels frameworks

Lamentablement no he tardat mig any en publicar aquest post, com vaig pronosticar a l'anterior, sinó més temps... anem allà...

A l'anterior post vaig fer una llista d'aquelles característiques dels frameworks que es podrien observar des de fora, és a dir, les que aprofitarien per vendre el producte a un usuari que, com jo, s'ha adonat de que realment necessita d'alguna estructura complementària per construir aplicacions web. En aquesta ocasió tractaré d'enumerar aquelles que no són visibles des de l'exterior, en altres paraules, que fa el codi del framework, com està construit per dins, com són les diferents peces que formen part de la maquinària, com és allò que passa desapercebut per a qui veu l'aplicació web al navegador però que fa que tot funcione de manera eficient.

Les característiques de les què parle són aquestes:

• Estructura de directoris ben definida: tots els fitxers de codi font del framework estaran organitzats en directoris, com sembla evident en qualsevol aplicació amb un mínim de complexitat. També sembla evident que els fitxers de qualsevol aplicació web que es construisca amb o sense framework també ho estaran. El que resulta més interessant d'aquest punt és que aquestos fitxers estaran organitzats conforme a una estructura impossada pel propi framework. Així a aquest li resultarà senzill trobar cada cosa al seu lloc sense que el programador haja de preocupar-se de definir els directoris manualment.
• MVC: com ja vaig comentar a un post anterior, el paradigma Model-Vista-Controlador és un patró de disseny que separa les dades d'una aplicació, la interfície d'usuari i la lògica de control en tres components distints. A una aplicació web els models els tenim al sistema gestor de bases de dades; les vistes es corresponen amb els fitxers HTML, on es descriuen els documents que han de mostrar-se al navegador, i el fitxers CSS, usats per donar format als documents HTML; i el controlador seria el codi responsable d'acceptar les ordres de l'usuari, obtindre les dades del model, processar-les i tornar l'eixida corresponent a la vista per mostrar-la al navegador.
• URLs amigables o semàntiques front a URLs extenses o tradicionals. Consisteix en que les URLs del lloc web estan formades d'una manera que permeta als buscadors indexar-les correctament i als usuaris recordar fàcilment el seu contingut.
• Router: de la mateixa manera que el router amb què podem tindre connectat(s) el(s) ordinador(s) de casa o la oficina a Internet tradueix els noms de les webs a les què volem navegar en les corresponents adreces IP per fer la búsqueda, aquest router traduirà les URLs del nostre lloc web en els corresponents noms de model, vista i controlador
• ORM: aquesta característica també la vaig comentar a un post anterior, consisteix en una tècnica de programació per convertir dades entre una base de dades relacional i un llenguatge de programació orientat a objectes.
• Autocàrrega de classes: gràcies a la tècnica de l'ORM tindrem que a cada taula de la base de dades que hajam dissenyat per a la nostra aplicació web li correspondrà una classe en PHP. És fàcil pensar que haurem d'afegir la funció include() cada vegada que vullgam treballar amb alguna d'aquestes classes però no, un framework d'aquest estil deu permetre al programador oblidar-se per complet d'aquest detall, i per això comptem amb la funció màgica __autoload().
• DAL: una tècnica també comentada al mateix post que l'ORM, consisteix en una interfície que unifica la comunicació entre l'aplicació i la base de dades i permet al(s) desenvolupador(s) oblidar-se de l'SQL.
• i18n (o internacionalització) i L10n (o localització): consisteixen en els mecanismes necessaris per fer que una aplicació software puga adaptar-se a diversos idiomes o regions sense haver de modificar el codi font ni tornar-lo a compilar.
• Validació de dades: també disposarem d'un mecanisme que, quan treballem amb formularis, permetrà verificar les dades que l'usuari introduisca per assegurar que compleixen certs criteris com, per exemple, que la dada siga un número, o que la data final siga superior a la inicial.
• Codi optimitzat: totes aquestes característiques estaran cuidadosament construides amb patrons de disseny adequats i amb un codi el més optimitzat possible.

Doncs aquestes són les característiques principals que ha de tindre un framework senzill per desenvolupar aplicacions web amb PHP. A partir del proper post començaré amb el codi del meu propi i a cada post tractaré cadascuna d'aquestes característiques d'una manera més àmplia.

continuarà...

Característiques superficials dels frameworks

Vaig arribar a un punt en què vaig adonar-me que les situacions descrites als posts anteriors no m'ajudaven a fer aplicacions web d'una manera ràpida, còmoda i eficient. Estava clar que devia canviar la manera d'afrontar la creació d'aquest tipus d'aplicacions i vaig decidir buscar frameworks per PHP per investigar una mica el seu funcionament i veure fins on era capaç d'arribar.

Frameworks d'aquest estil per PHP hi ha per donar i vendre, hi ha una gran quantitat i sovint apareixen de nous. Triar-ne uns quants per guiar-me en la construcció del meu fou senzill, vaig buscar el Top 10 i em vaig quedar amb uns quants, en especial aquells tenen una pàgina web completa, amb documentació i fòrums i wikis, ja que probablement això vullga dir que els desenvolupadors treballen constantment en el framework i hi ha una quantitat important de gent que l'usa. Els escollits per estripar van ser CakePHP, Symfony, Madeam, CodeIgniter i Kohana.

A la pàgina principal de cada framework dels seleccionats hi ha una breu descripció del mateix on s'enumeren les principals característiques i les contribucions que al benestar i evolució de la humanitat aporten cadascun d'ells. Aquestes són les característiques superficials, és a dir, les que es poden observar des de fora, les que els creadors dels frameworks usaran per vendre't la moto i amb les que quedaràs bocabadat si no has programat mai. Si fem una llista veurem que moltes d'aquestes són comunes a tots ells i que es poden tindre en compte per construir-ne un. Aquestes són:

• Són frameworks per a PHP (evident!), però el més interessant és que ho són per a versions superiors a la 5, que és a partir de la qual PHP suporta la programació orientada a objectes. El motiu d'açò és la següent característica.
• El framework a construir ho estarà fet amb aquest paradigma de programació ja que afavoreix les bones pràctiques com l'ús de patrons de disseny, com per exemple MVC, o tècniques com ORM. A més, estarà construït de manera que espere que el codi escrit pel desenvolupador siga orientat a objectes, per tant, sembla bona idea la característica anterior de restringir als desenvolupadors a que usen la versió 5 o superior de PHP.
• El framework permet crear i mantindre aplicacions web ràpidament escrivint menys codi que fent-la des de zero. D'aquesta manera es pot aconseguir tindre una versió per al client, o per a nosaltres, més prompte que de la manera tradicional.
• Arquitectura fàcilment ampliable o arquitectura de plugins: el framework ha d'estar construït de manera que afegir una nova funcionalitat no implique modificar el codi.
• Convenció sobre configuració. És un aspecte prou important; aquest paradigma de disseny software pretén alliberar al(s) desenvolupador(s) de certes tasques simplement fent ús d'unes regles establertes.
• Configuració mínima. Els preparatius per poder usar el framework i crear una aplicació així com els fitxers de configuració han de ser pràcticament inexistents.
• Compatibilitat amb hostings estàndard. El framework deu funcionar sense que el servidor web haja de configurar-se de cap extranya manera i pràcticament a qualsevol dels que es puguen contractar per allotjar una aplicació web.
• Open Source. Tots aquestos frameworks per PHP (imagine que els demés també) són de codi obert, de manera que aquest està disponible a tothom i estan lliberats baix alguna llicència que permet modificar-lo i adaptar-lo a les necessitats concretes de l'usuari.

A més de les característiques comunes hi ha d'altres que entren en contradicció entre els distints frameworks, com poden ser:

• Llibreries de tercers. Hi ha algun framework que està construit a base de llibreries de tercers, altres que només en fan ús d'algunes i altres que no les permeten. Jo pense que una bona opció és, per cada nova funcionalitat, crear una interfície i, per cada llibreria (bé de tercers o pròpia) que suporte aquesta nova funcionalitat, crear una classe que implemente aquesta interfície i faça ús de la llibreria en qüestió.
• Ús de l'intèrpret d'ordres. Hi ha frameworks que no fan cap menció al respecte d'aquesta característica dels sistemes operatius i n'hi ha que explícitament asseguren a l'usuari (al programador que farà ús del framework) que no la van a necessitar potser perquè consideren que usar l'intèrpret d'ordres s'escapa a usuaris d'un cert nivell i usar un framework per crear aplicacions web deuria estar a l'abast de qualsevol (personalment considere que NO deuria ser una ferramenta per a qualsevol). També hi ha altres frameworks que sí fan ús d'aquesta opció recalcant que és una ferramenta poderosa. Particularment considere que és una bona opció per tal d'agilitzar algunes tasques senzilles com pot ser crear una estructura de directoris estàndar on allotjar l'aplicació web.

Al proper post (espere que no siga dins de mig any) descriuré les característiques funcionals (no sé si aquesta paraula és l'adequada però queda be...) que deuria tindre el framework que vull construir.

continuarà...