Una cosa que considerava, no un problema solament sinó que poc elegant, era el fet que, quan interactuava amb la base de dades, no disposava de cap estructura de dades robusta per treballar amb els valors recuperats o a escriure en ella. Normalment aquestos valors vagaven lliurement pel codi, cadascun en una variable o en una estructura senzilla com un array i eren globals a tota l'aplicació, de manera que es podia accedir a ells i modificar-los fàcilment des de qualsevol part del codi.
Calia buscar una manera més organitzada i eficient d'usar la base de dades i les dades que anaven a guardar-se o recuperar-se d'ella. Mentre investigava sobre el tema per trobar una bona solució van aparéixer alguns conceptes nous, o altres que ja em sonaven de quan vaig conéixer Ruby on Rails, com Mapeig objecte-relacional (o Object Relational Mapping o ORM), que és una tècnica de programació per convertir dades entre una base de dades relacional i un llenguatge de programació orientat a objectes; persistència, que és l'acció de conservar la informació d'un objecte de forma permanent de tal forma que més tard es puga recuperar per poder ser usada de nou; i Abstracció de Bases de Dades (o Database Abstraction Layer o DAL), que és una interfície que unifica la comunicació entre l'aplicació i la base de dades.
Per posar en pràctica tots aquestos conceptes calia abandonar la manera tradicional d'usar PHP i passar-se a la programació orientada a objectes i usar un patró de disseny anomenat ActiveRecord.
continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.