Hi havia fragments de codi que es repetien constantment. Per exemple, en PHP el codi necessari per establir una connexió amb la base de dades podria ser aquest:
<?php
$link = mysql_connect("localhost","root","");
mysql_select_db("basquet",$link);
?>
Cada vegada que volguérem connectar amb la base de dades per recuperar qualsevol informació deuríem incloure el fragment de dalt abans de la consulta. Fer-ho així dificultaria el manteniment de l'aplicació si decidírem realitzar algun canvi que afectara a la forma de connectar amb la base de dades ja que deuríem buscar cada aparició d'aquest fragment de codi al llarg de tota l'aplicació per aplicar les modificacions corresponents.
Si tenim en compte la filosofia DRY, que ve a dir, més o menys, que cap part del codi font d'una aplicació mai deuria estar repetida, una solució senzilla a aquest problema consistiria en escriure el codi anterior a un fitxer anomenat, per exemple, connexioBD.php i usar-lo amb la funció include() cada vegada que volguérem consultar la base de dades. D'aquesta manera si necessitàrem realitzar modificacions sobre aquest codi només hauríem de fer canvis en aquest fitxer i no a tota l'aplicació.
Qualsevol altra situació similar en la que existisca codi PHP repetit al llarg de l'aplicació es deuria resoldre seguint el mateix esquema: aïllar el codi en un fitxer i substituir-lo per una crida a la funció include().
En quant al codi HTML, podem distingir dins d'un document d'aquest tipus parts que no varien al llarg de l'aplicació, com poden ser la declaració del DOCTYPE o l'estructura del contingut del document; i parts que sí ho fan, com per exemple les etiquetes <meta>, <title> o <link> i les famoses vistes del patró MVC, que són on estarà la informació relevant per a l'usuari.
Ací apareix el que s'anomena layout, que no és més que un document HTML on es defineixen les parts que no canvien i l'estructura del contingut del document (per exemple, dos columnes amb menú superior o tres columnes amb menú superior i lateral). A més, s'inclou una mica de codi PHP, només el necessari, per tal de col·locar les vistes del patró MVC als llocs correctes.
D'aquesta manera, només cal especificar quin layout s'usarà a l'aplicació web i aquesta s'encarregarà de que dins del layout es col·loquen les vistes necessàries. Així no cal tindre decenes de pàgines HTML amb el mateix layout en totes i cadascuna d'elles ja que podrem usar el mateix cada vegada que siga necessari. Una vegada fet açò, enviarà el layout junt amb totes les vistes necessàries al navegador.
continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.